❓ Endevinalles

A la tardor el bosc n'és ple,
amagats sota les fulles o l'esbarzer.

Què és allò que tothom el pren
però que ningú no se'l pot emportar?

Sóc fill de l'aigua,
fill ben natural;
i torno a ésser aigua
sense fer cap mal.

Sempre quiets
sempre inquiets,
dormint de dia
i de nit desperts.

Quina és la cosa
que pertot arreu es posa
i enlloc fa nosa?

Quan més m'ensabones
més m'embrutes.
Si em vols netejar
deixa'm estar.

Una cosa negra,
negra,
que als porucs
els fa patir,
que a casa
la gent aplega
i està feta
per dormir.

Quan sóc primera
faig xim-xim.
Si duro molt,
mullo massa.
El meu nom
no descobriu?
A l'hivern,
el fred em glaça.

Quina cosa és
que entra en el riu
i no es mulla
no és sol ni lluna
ni tampoc no és cosa alguna.

Neix,
creix
i mor
en un dia;
rumia,
rumia.

Una cosa
que per tot es posa
i a la mar no gosa.

A cel sóc d'aigua,
a l' església sóc de fum,
sóc de pols a la terra
i sóc un tel en els ulls.

Ell és d'or, jo sóc de plata,
i quan surto a passejar
ell se'n va a dormir a casa.

Sóc un cos que ningú no ha vist
però visc entre els mortals;
i el dia que jo falti
moriran homes, plantes i animals.

Un pont de coloraines
fet per sobre les muntanyes,
amb colors d'aigua l'han pintat
però cap pinzell no l'ha tocat

Un cobrellit molt ben brodat
que punta d'agulla no l'ha tocat.

Va sempre de viatge
sense maleta ni bastó,
hi ha dies que sembla un formatge
i altres una tallada de meló.

Sempre et toco i no em veus,
volo sense tenir ales,
xiulo sense tenir boca
i faig mal moltes vegades.

Com més de nit es fa
més se'n veuen.

Rumieu i endevineu:
què és una cosa molt gran,
que com més n'hi ha menys es veu?

No tinc cap color,
no faig cap olor,
no dono sabor,
i en temps de calor
us dono frescor.

Em despullen per vestir-se
i m'escuren les costelles
i les cuixes em repelen.
I facin amb mi el que facin
jo sempre ho trobo tot bé.

Més de cent en un camí
i no fan ni pols ni remolí.

T'ho diré i t'ho repetiré:
per un camí, caminet,
va caminant, va caminant
un animal ben gros i dret.
Endevines quin és?

Sóc gros i molsut
i força rondinaire.
Em tenen per brut
perquè no faig bona flaire.

Duc bigotis com el gat,
com el gat em cobreix la pell,
com el gat sé de miolar...
I per ésser endevinat
no cal un gran cervell.

Una processó
de dames negres
que fan el seu camí
sense remor.

A la nit em faig llum
per trobar el menjar,
i jo mateixa il·lumino
els qui em volen agafar.

Tinc ales de bonics colors,
visc del nèctar de les flors
i m'atrau tant la claror
que en els llums trobo la mort.

De petita duia una gran cua,
de gran vaig quedar escuat,
a les nits si fa bona lluna,
li canto tot fent rac, rac.

Un animalet molt moll,
no té ossos ni té espina,
i ha de dur la casa al coll
durant tota la seva vida.

Vaig vestit de negre,
surto totes les nits,
em persegueixen
grans i petits,
i encara que els canto
que sóc molt ric,
ells m'empresonen
sense fer-me cas.
Llavors jo, canto
que cantaràs.

Quin és l'animal que té sempre
els peus al cap?

Sempre vaig amb una manta
de pura llana blanca,
faci fred o bé calor,
arribada l'ocasió
em prenen la manta
per fer-ne mantes
pel meu pastor.

No té cames i camina.
No és bou i porta banyes.
No és ovella ni cabrit
i no para dia i nit.

Camina sense tenir cames,
xiula sense ésser xiulet;
qui no ho endevina
ja pots dir que és un ximplet.