❓ Endevinalles

Sóc al cel volant
ben alt, dominant,
molt amunt, vigilant.
En bandera i escut
el poder o la majestat
representant.

A la nit corro amb un llum
per cercar-me el menjar,
i jo mateixo il·lumino
els que em volen agafar.

Parlo i no tinc pensament,
ploro sense tenir sentits,
menteixo sense intenció
i sense cap solta sóc ric.

Entre herbes vaig ser creada
i com vull tant la llum
sempre d'ella moro cremada.

No sóc ocell i volo amb ales,
duc capa i no sóc persona,
canto sense tenir veu,
no sóc rei i duc corona.

Dues bessonetes
que van a cavall,
mirant cap on deixen,
no mai allà on van.
Si van a la muntanya
sempre han de mirar
cap a llur casa,
que abans han deixat.
Quan tornen al vespre
cap a la seva llar,
miren l'encontrada
per on han pasturat.

Animal de massa enorme,
no li direm elegant;
té un nas tubular enorme
que el remena pel davant.

És petit com una nou,
no té peus i puja al mont.

Tinc un boig marit
que canta de nit;
a mi em sentireu
quan un ou tindreu.

Tinc dos ulls que tot ho miren
i un morret rossegador
i ben d'amagat em fico
cercant formatge per tot.

Quin és l'animal
que vola sense ales?

Va de dol aquest senyor,
va de negre que fa por;
amb botes, sense soroll
remena tot el seu món.

Cap pinta no m'ha tocat,
però cada dia em pentino
i això que no sóc cap gat.

Sòc pare de família
amb un reguitzell de fills.
Mes orelles són llargues
i mon cor dels més senzills.

Quin és l'animal tibat
que porta una serra al cap?

Em despullen per vestir-se
i m'escuren les costelles
i les cuixes em repelen.
I facin amb mi el que facin
jo sempre ho trobo tot bé.

Més de cent en un camí
i no fan ni pols ni remolí.

T'ho diré i t'ho repetiré:
per un camí, caminet,
va caminant, va caminant
un animal ben gros i dret.
Endevines quin és?

Sóc gros i molsut
i força rondinaire.
Em tenen per brut
perquè no faig bona flaire.

Duc bigotis com el gat,
com el gat em cobreix la pell,
com el gat sé de miolar...
I per ésser endevinat
no cal un gran cervell.

Una processó
de dames negres
que fan el seu camí
sense remor.

A la nit em faig llum
per trobar el menjar,
i jo mateixa il·lumino
els qui em volen agafar.

Tinc ales de bonics colors,
visc del nèctar de les flors
i m'atrau tant la claror
que en els llums trobo la mort.

De petita duia una gran cua,
de gran vaig quedar escuat,
a les nits si fa bona lluna,
li canto tot fent rac, rac.

Un animalet molt moll,
no té ossos ni té espina,
i ha de dur la casa al coll
durant tota la seva vida.

Vaig vestit de negre,
surto totes les nits,
em persegueixen
grans i petits,
i encara que els canto
que sóc molt ric,
ells m'empresonen
sense fer-me cas.
Llavors jo, canto
que cantaràs.

Quin és l'animal que té sempre
els peus al cap?

Sempre vaig amb una manta
de pura llana blanca,
faci fred o bé calor,
arribada l'ocasió
em prenen la manta
per fer-ne mantes
pel meu pastor.

No té cames i camina.
No és bou i porta banyes.
No és ovella ni cabrit
i no para dia i nit.

Camina sense tenir cames,
xiula sense ésser xiulet;
qui no ho endevina
ja pots dir que és un ximplet.

Encara que no sóc peix
dins de l'aigua sempre estic,
i cantant estic contenta
així que arriba la nit.

Gairebé semblo el gas,
gairebé sóc amb cos;
no cal dir que tinc bon nas
per trobar fos el que fos.

Et dono llet i llana
i per parlar dic be.
Si no saps el meu nom,
jo mai no te'l diré.

Em direu joves i vells
quins animals són
que tot el dia fan tortells
i en arribar el vespre
no en tenen cap per ells.

Segur que tu no m'atrapes
corrent per un camp de patates;
tinc dues dents esmolades
per cruspir les millors pastanagues.

Quin és l'animal
que s'assembla més a l'oca?