❓ Endevinalles

A les ribes i riberes,
de rius, mars i oceans,
graves i sorres
que venen i van.

A l'oceà o al mar,
al conjunt d'illes,
properes elles.
Quin nom li solem donar?

Contacte entre terra i mar,
tall pràcticament vertical.
Costa escarpada.
Preciós i perillós paratge
Quin espectacular paisatge!

Una gran massa de aigua salada
cobreix més del 70 per cent de la terra.
El dividim en un total de cinc,
i els seus noms acaben en ic.
Encara que no són gens xics!

Són grans elevacions
del terreny naturals
que formen serralades.
Les russes són ben diferents,
emocionants, artificials,
i també són divertides.

N'hi ha de llàgrimes
però són figurades.
Les que busquem
entre muntanyes
les trobarem.
Verdes i fèrtils
acostumen a ser,
doncs els rius hi corren
fent camí fins el mar.

El nostre món està format
per cinc d'ells habitats,
per mars i oceans separats.

Els més famosos són arenosos
i també n'hi ha de pedregosos.
Són terrenys despoblats
i molt, molt poc plujosos.

N'hi ha de grans i de petits,
de diferents profunditats.
Pels rius són alimentats
o bé per subterrànies aigües.
A terra ferma i del mar allunyades,
són acumulacions de les aigües.

Atenció, capità, perill!
Gran massa de gel
que a la deriva va.
Allò que es veu
és una vuitena part
del que amagat està.

Ben amagades acostumen a estar,
subterrànies o entre roques.
Un bon refugi i recer
als animals i a les persones
gairebé sempre acostumen a donar.

Una entrada de l'aigua a la terra.
Si és molt gran, golf l'anomenen.
Si és llarga i estreta, fiord li diuen.
Pot ser un port natural
i també una platja sensacional.

Superfície més o menys plana
que està més o menys elevada
sobre el terreny que l'envolta.
Espectacularment erosionat,
i sens dubte el més retratat,
si hi vas quedes impressionat.
El Gran Canyó del Colorado
n'és la part escarpada.

L'aigua va passant,
el riu corrent
i de sobte
bruscament,
salta i cau creant
un gran terrabastall.

Con muntanyós,
normalment
en repòs.
Fumejant,
ocasionalment.
En erupció
és l'excepció.

Què és allò que tothom el pren
però que ningú no se'l pot emportar?

Sóc fill de l'aigua,
fill ben natural;
i torno a ésser aigua
sense fer cap mal.

Sempre quiets
sempre inquiets,
dormint de dia
i de nit desperts.

Quina és la cosa
que pertot arreu es posa
i enlloc fa nosa?

Quan més m'ensabones
més m'embrutes.
Si em vols netejar
deixa'm estar.

Una cosa negra,
negra,
que als porucs
els fa patir,
que a casa
la gent aplega
i està feta
per dormir.

Quan sóc primera
faig xim-xim.
Si duro molt,
mullo massa.
El meu nom
no descobriu?
A l'hivern,
el fred em glaça.

Quina cosa és
que entra en el riu
i no es mulla
no és sol ni lluna
ni tampoc no és cosa alguna.

Neix,
creix
i mor
en un dia;
rumia,
rumia.

Una cosa
que per tot es posa
i a la mar no gosa.

A cel sóc d'aigua,
a l' església sóc de fum,
sóc de pols a la terra
i sóc un tel en els ulls.

Ell és d'or, jo sóc de plata,
i quan surto a passejar
ell se'n va a dormir a casa.

Sóc un cos que ningú no ha vist
però visc entre els mortals;
i el dia que jo falti
moriran homes, plantes i animals.

Un pont de coloraines
fet per sobre les muntanyes,
amb colors d'aigua l'han pintat
però cap pinzell no l'ha tocat

Un cobrellit molt ben brodat
que punta d'agulla no l'ha tocat.

Va sempre de viatge
sense maleta ni bastó,
hi ha dies que sembla un formatge
i altres una tallada de meló.

Sempre et toco i no em veus,
volo sense tenir ales,
xiulo sense tenir boca
i faig mal moltes vegades.

Com més de nit es fa
més se'n veuen.

Rumieu i endevineu:
què és una cosa molt gran,
que com més n'hi ha menys es veu?

No tinc cap color,
no faig cap olor,
no dono sabor,
i en temps de calor
us dono frescor.