❓ Endevinalles

Encara que no sóc peix
dins de l'aigua sempre estic,
i cantant estic contenta
així que arriba la nit.

Gairebé semblo el gas,
gairebé sóc amb cos;
no cal dir que tinc bon nas
per trobar fos el que fos.

Et dono llet i llana
i per parlar dic be.
Si no saps el meu nom,
jo mai no te'l diré.

Em direu joves i vells
quins animals són
que tot el dia fan tortells
i en arribar el vespre
no en tenen cap per ells.

Segur que tu no m'atrapes
corrent per un camp de patates;
tinc dues dents esmolades
per cruspir les millors pastanagues.

Quin és l'animal
que s'assembla més a l'oca?

Sóc tot orelles,
bon corredor,
i el que és caçador
em cerca frisós
pel camp i pel bosc.

Del meu vestit es vesteixen,
també sóc bo per menjar,
i xics i grans em passegen
per la muntanya i el pla.

No és republicà,
porta barretina
i el veureu content
quan es fa de dia.

M'atipen perquè m'engreixi
i em maten fent festa grossa;
que tot jo sóc bo ho diu tothom:
l'orella, el peu, la grassa,
les galtes, el cul i el llom.

A molts vesteix i no és sastre,
i alimenta a molts també,
i encara que algú el maltracta
no en diu mal, sempre en diu bé.

Sóc un animal curiós,
com més madur em vaig fent
més verd sóc.

A mi les bèsties em llencen
i em recullen les persones,
i finalment, per les plantes
sóc una cosa molt bona.

M'arrossego com un cuc
fins que em fico dins un sac;
quan el sac em ve petit,
cap enlaire i s'ha acabat.

Ben alt i gran el voldria,
i a sobre jo hi pujaria,
ben dret voldria que anés,
i a terra que mai no em tirés.

Volant i saltant alhora
ve el de les potes pelades
cantant cançons de sa terra
i el reben a plantofades.

No és bou
i porta banyes.
No és paraigua
i surt quan plou.

Per bo i per bonic em pengen,
em veus groc quan estic bo;
sóc pres i estic alegre
i si m'alliberes sóc mort.

Endevina, endevinalla,
què fa l'ase a la muntanya?

Sóc fort, honrat i tossut
i no pas molt saberut.

Tinc cap, però no tinc peus,
i fuges així que em veus.

He vingut del bosc,
molt d'amagat
i a casa he arribat.
M'han abrigat
i m'han ben atipat
de dolç i salat.

En molts pessebres hi sóc,
sempre amagat
en un raconet
ben discretet.

Ben calenta
i amb galets
omplo els plats
de tots plegats.

Quan estic als boscos
sóc un més entre molts,
però quan sóc a casa per Nadal,
ben guarnit, sóc ùnic i especial.

Em feu quan s'acosta Nadal,
amb persones i animals,
a vegades tinc riu i pont,
d'altres estel i neu, fins i tot,
però sempre la figura principal
és la més petita del portal.

Pel cel va volant
i el Nadal anunciant.

Som dolces i trencadisses,
gairebé sempre anem despullades,
a vegades de xocolata vestides
i d'altres també farcides,
però no faltem mai a les postres de Nadal.

Quin animal és aquest
que té una cara molt estranya.
És lleig, alt i pelut,
i viu en una terra llunyana.
Qüasi no menja ni beu
i quan està assegut
es veu encara més geperut.

Sóc tot blanc, gelat i força grassonet
i només puc viure quan fa molt fred.

Sóc un animal molt presumit
i també sóc molt acolorit.
Passejo amb el plomatge estarrufat
però per Nadal acabo sempre al plat.

Escrita o dibuixada
als Reis l'has enviada.

N'hi ha de moltes menes,
tous, durs i cruixents,
vigileu però, nens i nenes,
que no s'enganxin a les dents.

Venen de molt lluny
seguint un estel.

A la nit el cel n'és ple
i ell n'és de totes cosí
pero ell és l'únic
que ens indica el camí.

Neixo i creixo al bosc,
quan tinc les mides justes
em porten a mercat
i acabo molt mudat
a dins de les vostres cases.