❓ Endevinalles

De vegades és blau,
de vegades és gris.
En ell hi viu el sol
i la lluna hi té el pis.

Corre molt i no el veus gens,
i et molesta quan el tens.

Sense mullar-se ni molt ni poc,
neix enmig d'aigua i de llum
i brama quan li fan foc.

Què és allò que el foc
mai no podrà escalfar?

Una cosa com un pa
que es veu i no es pot mirar,
que crema i flama no fa.

Al cor de l'hivern em cerquen
perquè els doni escalfor,
i a l'estiu no volen ni veure'm
i em fan jeure en un racó.

A voltes sóc clara,
a voltes obscura
i no tinc dos dies
igual figura.

El sol la vida em dóna,
i ell em sol acabar.
Faig a la gent admirar
i encara que la gent em forma
a l'aire me'n torno a anar.

Sabeu què podria ser
que quan fa bo s'està a casa
i quan plou surt al carrer?

Per més que et toqui la cara
tu no em veus ni poc ni gens.
Si m'enfado xisclo i xiulo
i no tinc ni boca ni dents
però sense saber solfa
faig sonar molts instruments.

Ara pujo, ara baixo,
tinc calor i també tinc fred,
i segons és el que tingui
t'ho marco ben clar i net.

Qui és el que es lleva
més de matí del món
i al vespre
és el primer que s'adorm?

Per sobre el terrat,
després d'un ruixat,
surt un senyor
ple de color.

Un ramat d'ovelles
que pasturen de nit
i no duen esquelles.

Quin és el gall valent
que enfilat mira al vent;
i per més que bufa
ni una ploma li estarrufa.