❓ Endevinalles

Va caminant,
la cua gronxant,
pel prat verdós.
Suposo que saps
de sobres qui és,
perquè ja t'ho he dit
i no t'ho dic més.

Sóc en extrem sanguinari;
el xuclar sang és ma vida;
ma ditxa és tenir tenyida
l'eina sempre de vermell.
I en contemplar allà ma víctima,
tan llarg com Déu l'ha fet
vaig cantant una marxeta
tot fugint de vora d'ell.

Sóc pare de família
amb un reguitzell de fills.
Les meves orelles són ben llargues
i el meu cor dels més senzills.

Ase neix,
ase viu
i ase mor.

Faig ki-ki-ri-kí!
porto barretina,
i canto cara al vent
per despertar el dia.

Porto la casa a coll
i camino a poc a poc,
passo l'hivern dormint
i colgada sota un roc.

Tant si és estiu com hivern
vaig vestit sempre de pell.
M'endormisco com un vell
i remugo de content.
M'agraden els ratolins
i els menjars que siguin fins
i si algú em fa la punyeta
li ensenyo la meva ungleta.

Què és això que té el pèl com un bou
i no és cap bou?

Sent bèstia, dic contínuament
que no crec res del que dius.
Volo, nedo i sóc dos lletres.
M'endevines, miranius?

Dos mires, mires;
dos vares, vares;
quatre potetes
i unes xurriaques.

No em fico en qüestions d'honor
ni, d'armes, en sé el maneig,
més sense jo, en aquest món,
no hi hauria cavallers.

Diguem, sense fer soroll,
que aquest no ens fa gaire gràcia;
a casa seva és un aixoll
i per menjar té una bàssia.

Què fa el gall quan li toca el sol?

Quina és aquella bèstia
que beu i no orina?

Passa tu, que llana tens;
passa tu, que també en tens.
Passa tu, que llana portes;
passa tu, que també en portes.

Neixo al bosc i a la masia,
puc dir que de vell no me'n faig gaire;
puc dir que amb el meu cos mercadegen
i la pell va a cal drapaire.

Jo sóc l'amo i mano aquí.
Porto gorreta color robí,
i als ben adormits
els desperto a crits.

A molts vesteix i no és sastre,
alimenta a molta gent,
i encara que algú el maltracta,
no diu mal, sempre en diu bé.

Quin és l'animal
que sense ésser un gat,
s'assembla més a un gat
assegut a la finestra?

Va caminant pas a pas
gronxant la cua i el cap.
és fàcil d'endevinar
perquè t'ho he dit clar i català.

Sóc un cuc que es fa la casa
i allà dintre vaig canviant.
Vaig creixent i em surten ales,
i a voleiar pel camp.

Em passo la nit nedant,
em passo la nit cantant,
i fent croac-croac,
sembla que voli saltant.

Em passo la vida teixint
i amb la tela que teixeixo
caço mosques i mosquits.

Quatre fangoses,
quatre meloses,
dos mirallets
i un ventamosques.

Tinc les ales virolades
i volo de flor en flor;
tot volant, alguns m'agafen
per fer-ne col.lecció.

Endevina, endevinalla,
quin ocell pon a la palla?

Mig groga i mig negra,
vaig de flor en flor;
si molt em molestes
et clavo un fibló.

Una pedra que camina sense ser pedra,
té quatre cames i no és ovella,
pon ous i no és gallineta.

Sense que em costi cap diner
faig estrena cada any
d'un vestit sense costura
de colors molt variants.

Una cosa petiteta
que salta com una cabreta,
beu del millor licor
i deixa pintada una floreta.

Pas a passet
va caminant,
el cap i la cua
tot va gronxant.
Suposo que saps
de sobres qui és
perquè ja t'ho he dit
i no t'ho dic més.

Què és allò que neix a fora,
sense permís se't fica a casa
i sense dir-li: Si és servida.-
s'asseu a la teva taula?

És petit, petit,
no té cap moneda
i diu que sempre és ric, ric.

Visc dintre i fora de l'aigua,
sóc gra i nota musical
i nedo i salto com cal.

Vaig vestit sempre a tota hora
amb un ric abric de pell,
rossa o negra, grisa o blanca;
visc al corral i al castell.
Porto cua i duc bigoti,
i perquè m'endevineu
us diré que al qui m'escolta,
li dic jo que tot és meu.

Vesteixo de dol,
per tot arreu entro,
i encara que em faig franc,
és car el meu nom.
No els plac a les dones,
sempre he de fugir,
puix a cops d'escombra,
jo sempre he de morir.