❓ Endevinalles

Sóc tot orelles,
bon corredor,
i el que és caçador
em cerca frisós
pel camp i pel bosc.

Del meu vestit es vesteixen,
també sóc bo per menjar,
i xics i grans em passegen
per la muntanya i el pla.

No és republicà,
porta barretina
i el veureu content
quan es fa de dia.

M'atipen perquè m'engreixi
i em maten fent festa grossa;
que tot jo sóc bo ho diu tothom:
l'orella, el peu, la grassa,
les galtes, el cul i el llom.

A molts vesteix i no és sastre,
i alimenta a molts també,
i encara que algú el maltracta
no en diu mal, sempre en diu bé.

Sóc un animal curiós,
com més madur em vaig fent
més verd sóc.

A mi les bèsties em llencen
i em recullen les persones,
i finalment, per les plantes
sóc una cosa molt bona.

M'arrossego com un cuc
fins que em fico dins un sac;
quan el sac em ve petit,
cap enlaire i s'ha acabat.

Ben alt i gran el voldria,
i a sobre jo hi pujaria,
ben dret voldria que anés,
i a terra que mai no em tirés.

Volant i saltant alhora
ve el de les potes pelades
cantant cançons de sa terra
i el reben a plantofades.

No és bou
i porta banyes.
No és paraigua
i surt quan plou.

Per bo i per bonic em pengen,
em veus groc quan estic bo;
sóc pres i estic alegre
i si m'alliberes sóc mort.

Endevina, endevinalla,
què fa l'ase a la muntanya?

Sóc fort, honrat i tossut
i no pas molt saberut.

Tinc cap, però no tinc peus,
i fuges així que em veus.

Va caminant,
la cua gronxant,
pel prat verdós.
Suposo que saps
de sobres qui és,
perquè ja t'ho he dit
i no t'ho dic més.

Sóc en extrem sanguinari;
el xuclar sang és ma vida;
ma ditxa és tenir tenyida
l'eina sempre de vermell.
I en contemplar allà ma víctima,
tan llarg com Déu l'ha fet
vaig cantant una marxeta
tot fugint de vora d'ell.

Sóc pare de família
amb un reguitzell de fills.
Les meves orelles són ben llargues
i el meu cor dels més senzills.

Ase neix,
ase viu
i ase mor.

Faig ki-ki-ri-kí!
porto barretina,
i canto cara al vent
per despertar el dia.

Porto la casa a coll
i camino a poc a poc,
passo l'hivern dormint
i colgada sota un roc.

Tant si és estiu com hivern
vaig vestit sempre de pell.
M'endormisco com un vell
i remugo de content.
M'agraden els ratolins
i els menjars que siguin fins
i si algú em fa la punyeta
li ensenyo la meva ungleta.

Què és això que té el pèl com un bou
i no és cap bou?

Sent bèstia, dic contínuament
que no crec res del que dius.
Volo, nedo i sóc dos lletres.
M'endevines, miranius?

Dos mires, mires;
dos vares, vares;
quatre potetes
i unes xurriaques.

No em fico en qüestions d'honor
ni, d'armes, en sé el maneig,
més sense jo, en aquest món,
no hi hauria cavallers.

Diguem, sense fer soroll,
que aquest no ens fa gaire gràcia;
a casa seva és un aixoll
i per menjar té una bàssia.

Què fa el gall quan li toca el sol?

Quina és aquella bèstia
que beu i no orina?

Passa tu, que llana tens;
passa tu, que també en tens.
Passa tu, que llana portes;
passa tu, que també en portes.

Neixo al bosc i a la masia,
puc dir que de vell no me'n faig gaire;
puc dir que amb el meu cos mercadegen
i la pell va a cal drapaire.

Jo sóc l'amo i mano aquí.
Porto gorreta color robí,
i als ben adormits
els desperto a crits.

A molts vesteix i no és sastre,
alimenta a molta gent,
i encara que algú el maltracta,
no diu mal, sempre en diu bé.

Quin és l'animal
que sense ésser un gat,
s'assembla més a un gat
assegut a la finestra?

Va caminant pas a pas
gronxant la cua i el cap.
és fàcil d'endevinar
perquè t'ho he dit clar i català.

Sóc un cuc que es fa la casa
i allà dintre vaig canviant.
Vaig creixent i em surten ales,
i a voleiar pel camp.