La mare de Déu
quan era xiqueta,
anava a costura
a aprendre de lletra.

En un cistellet
duu quatre pometes,
un bocí de pa,
també avellanetes.

Filava finet
i teixia beta
estant retirada
dintre sa cambreta.

L'àngel hi va entrar
per la finestreta:
Déu vos guard Maria,
de Gràcia sou plena.

La nit de Nadal
sereu mare i Verge,
en tindreu un noi
bonic com l'estrella.

Per nom es dirà,
per nom s'anomena,
es dirà Jesús,
Rei de cel i terra.