Les paraules màgiques
Un conte d'E.P.R
per a Contes.cat ©2010
Hi havia una vegada un nen que passejant pel bosc es va trobar amb un gran arbre.
Era un arbre especial que destacava entre la resta per les seves grans fulles, per les seves fortes branques, pel seu gran tronc però allò que realment el feia únic era que en una de les seves branques hi havia un estrany ocell que en veure el nen que s'apropava va començar a cantar amb veu molt fina:
"Estic en un arbre,
un arbre molt especial,
un arbre encantat
i per a comprovar-ho
les paraules màgiques
has de pronunciar,
prova-ho i ja veuràs,
la màgia viuràs"
El nen sorprès va escoltar amb atenció el cant de l'ocell i va pensar que valia la pena provar-ho.
Pensant en tots els contes que li havien explicat des de ben petit va anar recordant totes les paraules màgiques que coneixia.
Va començar amb la primera per ordre alfabètic: "Abracadabra" va dir amb veu forta i clara.
Va esperar uns instants però l'arbre no va experimentar cap canvi.
L'ocell continuava cantant " ... les paraules màgiques, prova-ho i ja veuràs, la màgia viuràs".
Així doncs va seguir provant amb les parales màgiques, cada vegada més estranyes i complicades, una rera l'altra, però cap d'elles funcionava.
El nen ja estava desesperat ... Com podia ser que cap ni una d'aquell reguitzell de paraules màgiques fos correcta.
De sobte va recordar que els seus avis sempre li deien que la vida és molt millor quan es diuen les paraules màgiques, quan les coses es demanen "Si us plau" i es donen les "Gràcies" educadament.
No s'ho podia arribar a creure ..., podria ser que les paraules màgiques fossin "Si us plau" i "Gràcies"?
- Arbre màgic m'ensenya la seva màgia, si us plau.
En aquell mateix moment va aparèixer per art de màgia una gran porta en el gran tronc de l'arbre.
El nen va obrir la porta encantada ...
El nen va dir:
- Moltes gràcies, arbre màgic, per fer aparèixer la porta.
A l'interior de l'arbre era fosc i negre.
El nen va dir:
- Arbre màgic, podria il·luminar-me, si us plau.
L'interior del gran arbre es va il·luminar i davant dels seus ulls va aparèixer tot allò que un nen pot somniar.
- Moltes gràcies, arbre màgic.
Va dir el nen ple de felicitat.
El nen va passar unes fantàstiques i màgiques hores jugant i divertint-se en el meravellós interior de l'arbre.
Quan ja s'acostava l'hora de tornar a casa, va sortir de l'arbre màgic agraïnt-li la bona estona que hi havia passat així com la lliçó rebuda.
Amb una forta abraçada es va acomiadar de l'arbre màgic i va saludar amb la mà a l'estrany ocell cantor i va pensar que mai més oblidaria que les veritables paraules màgiques són "Si us plau" i "Gràcies".
Mentre el nen s'allunyava caminant pel bosc va poder sentir la lletra de la nova cançó que l'estrany ocell cantava:
"Gràcies, arbre màgic,
anem a un altre lloc,
per a un altre nen
poder ensenyar
que sempre
les veritables
paraules màgiques
s'han de pronunciar.
I així la màgia viurà"
Fi
Contes.Cat | Contes Infantils , Contes Classics i Cançons Infantils. Aprèn jugant!