El gos i el cocodril

Assedegat, després d'haver estat moltes hores recorrent la selva, un gos buscava algun lloc on poder beure.

Després d'una estona d'anar d'un lloc a l'altre, va trobar un ample riu en el que circulava un bon cabal d'aigua fresca i cristal·lina.
De seguida va anar cap a la vora del riu per poder saciar la seva set. Però havia fet tot just un parell de glops quan se'n va adonar que un imponent cocodril se li apropava.

- Aquí no em podré aturar - va pensar - aniré uns metres riu avall.

I es va situar en un entrant situat a poca distància. Però, en començar a beure, va veure com el gran cocodril s'hi acostava altra vegada amenaçador.

El gosset va començar a còrrer per la vora, parant-se i prenent petits glops d'aigua quan li semblava que tenia prou temps abans que arribés el seu enemic.

Però cada vegada se li acostava el cocodril i havia de tornar a escapar.

- Escolta ... amic ... - li va dir el perillós animal.

El gos va fer com si res i va continuar fugint.

- Escolta, atura't un moment - va insistir.

D'estar corrent i bevent al pobre gos ja li feia mal la panxa.

Llavors va sentir el cocodril que, molt astut, li deia:

- Beu quiet. No pateixis que l'aigua encara t'acabarà fent mal.

Però el prudent i espavilat animal li va contestar:

- No és bo beure i caminar, però ... potser et sembla que és millor esperar a que em clavis una bona queixalada?