El conte de l'enfadós

Hi havia una vegada un home que es va trobar un cigronet, el va posar dins del sac i va seguir el seu camí.

Va arribar a un poble, va sentir que tocaven les campanes de l'esglèsia:
- Ding, dong, ding, dong ...
- Ja arribo tard! Es va exclamar.
Va tocar a la porta d'una casa a costat de l'esglèsia per a poder deixar el sac amb el cigronet.
- Toc, toc, toc ...
- Senyora, que li podria deixar aquest sac? És que se'm fa tard per anar a l'esglèsia.
- Deixi'l darrera la porta, va dir-li la senyora de la casa.

I se'n va anar corrents cap a l'esglèsia. Però en aquella casa on havia deixat el seu sac hi havia una gallineta que es va menjar el cigronet.

Quan l'home va tornar a recollir el sac va veure que el cigronet no hi era. I va dir:
- Escolti, senyora, aquí no ja hi és, el cigronet.
- Doncs home es que ... veurà, la gallineta ...
- Doncs el cigronet o la gallineta, la gallineta o el cigronet ...
- Ja n'hi ha prou, pesat, prengui la gallineta!
I l'home va agafar la gallineta i la va posar dins del sac i va seguir el seu camí.

Xino-xano va arribar fins un altre poble i també tocava la campana de l'esglèsia:
- Ding, dong, ding, dong ...
- Ja arribo tard altra vegada!
- Toc, toc ...
- Hola, senyora, li podría deixar aquest sac?
- Si, home, és clar, deixi'l darrera la porta.
I l'home va marxar cap a missa.
Però en aquella casa hi havia un porquet que es va menjar la gallineta.

Quan l'home va tornar de missa es va trobar que dins del sac ja no hi era la gallineta.
Parlant amb la senyora de la casa va saber que a la pobra gallineta se l'havia menjat el porquet.
Llavors l'home va dir repetint sense parar:
- La gallineta o el porquet, la gallineta o el porquet, ...
- Prengui el porquet, home de la cançó de l'enfadós!

Va agafar el porquet, se'l va ficar al sac i va seguir el seu camí.
I xino-xano va arribar fins un altre poble.
I ja hi vam ser altra vegada amb la mateixa cançó: Toquen a missa, deixa el sac amb el porquet en una casa, se'n va a missa i, quan torna, el porquet no hi és. A la casa hi havia un bouet que s'havia menjat el porquet.
- El porquet o el bouet, el porquet o el bouet ... va repetir sense parar.
- Doncs prengui el bouet ... home de l'enfadós!

Quan va arribar al següent poble, altra vegada la mateixa historia:
- Ding, dong ...
- Toc, toc ...
- Què li podria deixar aquest bouet?
- Deixi'l al corral.
I l'home de l'enfadós se'n va a missa.
Però en aquella casa hi havia una nena malalta que va començar a demanar a sa mare:
- Mare, jo vull fetge de bou que no cou!
I tant va insistir que la mare li va treure el fetge al bou i li va omplir la panxa de pedres.

Quan l'home de l'enfadós va tornar de missa, va recollir el bou:
- Arri, bou ... arri, bou! Què li passa a aquest bou?
- La meva filleta està malalta i volia fetge de bou que no cou ...
I l'home pesat va començar a repetir:
- El bouet o la xiqueta, el bouet o la xiqueta ...
- Prengui pesat la xiqueta!
L'home la fica dins del sac i comença a caminar fins el proper poble.

Quan hi arriba es repeteix la mateixa història de sempre.
- Ding, dong ...
- Toc, toc ...
Hi deixa el sac.
En aquella casa estaven fent galetes i la mare deia:
- Qui en vol una?
La xiqueta des de dins del sac va dir:
- Jo en vull una!
Llavors va veure que dins del sac hi havia una xiqueta, la van treure i hi van posar un càntir ple d'aigua.

Quan l'home va tornar a la casa, es va posar el sac a l'esquena i va marxar.
Quan encara no havia arribat a les afores del poble el càntir es va girar i va començar a regalimar aigua. I l'home deia:
- Xiqueta, no et pixis que et tiraré al riu!
L'aigua no parava de rajar. Quan va arribar al pont va tirar el sac a l'aigua i llavors va ser quan va veure que no era la xiqueta sinó un càntir.

I per avariciós, l'home de l'enfadós es va quedar sense res.

Fi


Llegir contes de el conte de l enfados
Tornar a Llegir contes


Contes.Cat | Contacte | Privacitat | Contes Infantils , Contes Classics i Cançons Infantils. Aprèn jugant!