La Vella Quaresma
Del poema de Lola Casas
Una vella nas de ganxo
porta al cap un mocador,
un cabàs ple de verdures,
un rosari i un sarró.
Duu posada una faldilla
de negre i marró lluents
d'on surten set potes fosques
amb sabates diferents.
Vella Quaresma, Vella Quaresma,
ai que no pots caminar!
Tens moltes potes i t'entrebanques,
entre tots t'hem d'ajudar.
Vella Quaresma, Vella Quaresma,
ai que no pots caminar!
Tens moltes potes i t'entrebanques,
entre tots t'hem d'ajudar.
Cada setmana amb paciència
i amb tisora de bon tall,
pota darrera la pota ...
li caurà faldilla avall.
I aviat vindrà la Pasqua
i la mona menjarem.
Ho sentim, Vella Quaresma ...
però no et convidarem ...
Vella Quaresma, Vella Quaresma,
ai que no pots caminar!
Tens moltes potes i t'entrebanques,
entre tots t'hem d'ajudar.
Vella Quaresma, Vella Quaresma,
ai que no pots caminar!
Tens moltes potes i t'entrebanques,
entre tots t'hem d'ajudar.
Vella Quaresma, Vella Quaresma,
ai que no pots caminar!
Tens moltes potes i t'entrebanques,
entre tots t'hem d'ajudar.
Vella Quaresma, Vella Quaresma,
ai que no pots caminar!
Tens moltes potes i t'entrebanques,
entre tots t'hem d'ajudar.