Un saquet amb dos dinerets
Conte tradicional de Romania
Adaptació de Oana Roxana Chiriac

En un poble molt llunyà vivien una parella de vellets. El vellet tenia un gall i la velleta una
gallina. Aquesta feia molts ous però el gall del vellet no en feia cap.

Un dia el vellet va anar a veure la velleta i li va demanar un ou, però ella li va respondre:
"Pega tu també el gall perquè pongui ous, com jo també he colpejat la meva gallina"
El vellet va començar a donar cops al gall, però aquest no li feia cap ou.
Cansat dels cops, el gall va decidir marxar de casa, molt empipat.

Caminant, caminant, va trobar un saquet amb dos dinerets. El va agafar i va enfilar cap a casa del vellet. En el camí, es va creuar amb un cotxe on anava un senyor. El senyor, en veure el gall, li va dir al xofer que
baixés i agafés el saquet del gall. El xofer ho va fer i van marxar. Llavors, el gall va començar a cridar:
"Cucuriiiiiguuu! Dóna'm els meus dinerets, senyor, dóna'm els meus dinerets!!!"

El senyor, quan va arribar a un pou, li va dir al xofer que agafés el gall i el llencés al pou. I així ho va fer. Però l'animal es va beure tota l'aigua i va sortir del pou cridant un altre cop:
"Cuuuucuriguuuuu! Torna'm els meus dinerets, senyor, torna'm els meus dinerets!!!"

El senyor, molt més empipat, li va dir al xofer que agafés el gall i, quan arribessin a casa el llencés al foc. Quan van arribar a casa, el xofer va fer el que li va demanar el senyor. Però, quan el gall era dins el foc, va llençar tota l'aigua que tenia dins seu i va apagar tot el foc, cridant un altre cop:
"Cuuuucuriguuuu! Torna'm els meus dinerets, senyor, torna'm els meus dinerets!"

Ja molt empipat, el senyor li va dir al seu xofer que portés el gall amb la resta dels animals. El gall, molt content, es va menjar totes les vaques i aus, i després va anar a la finestra de la casa i va començar a cridar:
"Cucuuuuuriguuuu! Torna'm els meus dinerets, senyor, torna'm els meus dinerets!"

El senyor, molt neguitós va llençar el gall sobre un munt de diners que tenia guardats en una habitació i se'n va anar molt enfadat. El gall es va empassar tots els diners i va marxar. Llavors, el gall va treure totes les aus i les vaques que s'havia empassat, i molt contentes el van seguir.

El gall va arribar a casa del vellet. Un cop allà, molt satisfet, va treure tots els diners i va omplir el pati de monedes i aus. El vellet estava molt content i la velleta es moria de ràbia. Així que, va anar a veure el vellet i li va demanar diners. Ell li va respondre:
"Te'n recordes, quan et vaig demanar ous, i no me'n vas donar cap? Ara vés i pega també a la gallina, i que et doni diners!"

Llavors, la velleta va anar a casa i va començar a pegar la gallina. Aquesta, molt enfadada, va marxar de casa, i pel camí va trobar una perla d'un collaret i se la va empassar. Quan va tornar a casa, la velleta no va estar contenta i va continuar pegant i pegant ...

I així és com la velleta es va quedar molt enfadada i pobra, mentre el vellet va ser molt ric i va tenir una casa molt bonica amb un gran jardí i sempre va estar molt orgullós del seu gall.

I conte contat, conte acabat!