El peix parlador

Vet aquí que hi havia un honrat pescador que vivia en una casa molt vella; tan vella que l'aigua i el vent hi entraven per les escletxes de les parets.
A més de ser pobre també havia de suportar una dona rondinaire, egoista i ambiciosa.

I un dia, en treure la xarxa del mar va trobar-se amb un peix platejat i d'aletes daurades que li deia:
- Si us plau, torna'm al mar; sóc un príncep encantat i només podré tornar a tenir el meu cos d'home quan algú em demani un desig que jo no pugui complir.

El bon pescador va fer el que li demanava i un cop va arribar a casa seva li va explicar a la seva muller el que li havia succeït.
- Mira que n'ets de ruc! Torna ara mateix al mar i demana a aquest peix encantat una caseta blanca amb un bell jardí.

Així ho va fer el pescador. I quan el peix va escoltar el que el pescador li demanava li va dir:
- Torna cap a casa teva i veuràs el teu desig fet realitat.

I, efectivament, enlloc de la miserable cabana en la que vivia es va trobar amb una preciosa caseta blanca amb jardí.
- Ara la meva muller estarà satisfeta, em deixarà en pau i podré ser feliç - es va dir satisfet.

La muller del pescador, que era molt ambiciosa, va començar a malviure pensant que enlloc d'aquella caseta li hauria pogut demanar una casa més gran.
Així, doncs, un bon dia va dir al seu marit:
- Apa! Vés-te'n altra vegada al mar, crida el peix i digues-li que vull una casa de dos pisos gran i ben moblada.

A contracor i per no barallar-se amb la seva muller el pescador se'n va anar a la vora del mar i va cridar el peix platejat. Molt avergonyit li va dir els desigs de la seva esposa.
- Ves-te'n a casa teva i trobaràs el que desitges.

Naturalment la casa s'havia convertit en un magnífic edifici de dos pisos.
- Si en sóc de beneita - va pensar la seva dona un cop recuperada de la sorpresa - Fes el favor d'anar altra vegada al mar, crida el peix i li demanes un palau sumptuós i ple de criats.

El bon pescador va intentar convèncer-la del contrari, però va haver de cedir i finalment se'n va anar a veure al peix.
- No saps el greu que em sap tornar-te a molestar, però la meva muller desitja un palau amb criats.
- Torna a casa i el trobaràs.

I l'edifici de dos pisos s'havia convertit en un palau luxós. Criats de tota mena ben guarnits saludaven el pescador i la seva esposa que per fi era feliç.

La felicitat d'aquella dona tan poc assenyada no va durar gaire. Així és que al cap de poc temps va començar novament a rondinar i a dir al seu marit:
- Ben pensat, no és pas això el que jo desitjava. És ben cert que jo mano al meu palau i que els criats em saluden i em tracten bé, però jo vull que m'honori tota la ciutat. Vés a la vora de la mar i digues-li a aquest peix encantat que vull que em faci reina i que a tu et faci rei.

El pescador va intentar fer-li entendre que allò era un disbarat, però amb aquella mena de bruixa no hi havia qui pogués discutir. Així, doncs, una vegada més va haver d'anar a trobar el peix encantat.
-Príncep-peix, vine si us plau! La meva esposa m'ha manat que et demani encara més coses.

I es varen fer unes onades molt altes i al capdamunt de la més alta va sortir el cap del peix platejat.
- Ja tornes a ser aquí? Encara no t'he donat prou coses?

L'home, avergonyit, li va explicar les exigències de la seva esposa. Aleshores es va sentir un tro fortíssim i el peix fent un gran salt va anar a parar a dins de la barca amb la que el pescador havia anat a buscar-lo. En aquell moment una llum molt intensa va il·luminar un jove molt ben plantat que li va dir:
- Acabes de demanar-me l'impossible capaç de desencantar-me. No podré complaure la teva esposa, però et ben asseguro que rebrà una bona lliçó.

I tot seguir es va perdre enmig de la boira.
Quan el pescador va tornar a casa seva va trobar-se amb la seva vella cabana de sempre.

Fi