L'Auca del Pessebre
Ramon Cuéllar i Joan Vilamala

Un pessebre en català
és on menja el bestiar.

Aquesta auca vol tractar,
un fet nostre i cristià.

De Jesús el naixement,
enllà, en terres d'Orient.

Sant Francesc va ser el primer
que el pessebre, a Assís, va fer.

Per Nadal, ja fa molt temps
en una cova, i amb fems.

Amb fervor i amb els missals
va reunir gent i animals.

El pessebre és un costum
que té sempre bon perfum.

Pel desembre, ja al principi
a tothom els ve un desfici.

Canalla i grans, tots plegats,
es noten esvalotats.

L'avi, home experimentat
un xic d'ordre hi ha posat.

La natura donarà
el que cal per començar:

Suro per fer les muntanyes
i còdols per a les cabanyes.

Molsa pels conreus i prats
i la sorra pels forats.

Traieu de la calaixera
les figures d'anys enrere.

Que esperaven a peu dret
que desféssiu el paquet.

L'un i l'altra els hem trobats,
de papers embolcallats.

D'àngel, d'ase o bé de bou ...
en comprarem un de nou.

Cadascú ben posadet,
tant l'ànec com el gosset.

Ficarem el caganer,
a recer, rere el paller.

Els tres Reis dalt dels camells
duran plens els seus farcells.

Al pessebre amb tradició
cantarem una cançó.

I en tornar la Candelera
de nou a la calaixera.

Però si fer-lo és per tu un drama,
munta't un diaporama.

I dotze mesos tindràs
pessebre davant del nas.